A Cau d'Orella

L'art no descansa i segueix fent camí dia rere dia. La incertesa d'aquesta crisi ha portat la creativitat i la necessitat d'expressar-ho tot a través de l'art, com a teràpia per reflexionar i fer crítica d'una situació tan surrealista i inesperada. Són moltes les obres d'artistes d'arreu del món que trobem a internet relacionades amb la Covid-19 i és per això, que s'han creat espais com per exemple el The Covid Art Museum (CAM), el primer museu virtual inspirat en la crisi del coronavirus creat per tres amics publicistes de Barcelona, l'Emma Calvo, la Irene Llorca i el José Guerrero, per recollir totes les obres que volten per internet i que tenen un futur efímer. També, il·lustradors, dissenyadors, músics, fotògrafs, poetes,... estan penjant les seves creacions públicament a través dels seus perfils a les xarxes socials o pàgines web. He estat investigant durant dies i he trobat propostes artístiques d'àmbits ben diferents molt intere

Avui en dia, són poques les persones que encara compren CDs, que els escolten a casa o que els posen al cotxe quan han de fer un viatge llarg. Sembla que el disc compacte, que es pensava que seria un invent etern, ha passat a ser un objecte de col·leccionista, per a aquelles persones que encara valoren el plaer físic de poder-ne obrir un i fullejar el llibret amb les fotografies i les lletres de les cançons. A la majoria de cases ja no hi ha reproductors de CDs i els nous models de cotxe tampoc el porten integrat. L'expansió d'internet i el creixement de les noves tecnologies ha fet que la gent ja no corri a les botigues a comprar l'últim disc del seu artista preferit. És molt més ràpid, fàcil i, econòmicament, més barat escoltar la música en streaming a través de plataformes com Spotify o YouTube, o comprar l'àudio en MP3 per Amazon o iTunes. Els discos físics ja no són imprescindibles a les nostres vides, ja ningú els compra. A més a més, són molts els artistes

La societat actual mai abans s’havia enfrontat a una crisi com la que estem vivint en aquests moments. La Covid-19, i per conseqüència el confinament, ha donat una sotragada a l’agenda social i ha convertit el dia a dia de la gent en una jornada de 24 h a casa. Són moltes les persones optimistes que veuen l’oportunitat de poder fer totes aquelles coses que sempre han desitjat fer però que mai han tingut el temps necessari per fer-les. I, també, són moltes les pessimistes que van ratllant els dies del calendari esperant que la quarantena s’acabi. L’art ha sigut sempre un espai on escapar de les situacions complicades i crítiques. Un refugi en tota regla.  Flavita Banana ,  Javirroyo ,  Rocío Quillahuaman ,  Alfonso Casas ,  Lyona Ivanova ,  Lola Vendetta , segur que algun d’aquests noms us sona? Són algunes de les il·lustradores que aquests dies no paren de fer crítica sobre la situació actual amb les seves vinyetes. Ho fan a través de les xarxes socials, principalment Ins

Amb el coronavirus arriba un canvi de paradigma social. La complexitat de la situació i la mala gestió, tant a escala europea com mundial, entreveu la vulnerabilitat del món globalitzat. Un món que un cop aconsegueixi posar fi a aquesta pandèmia mundial veurà un abans i un després que marcarà el seu futur, ara per ara, incert. Són moltes les preguntes i són poques les respostes que en tenim fins a dia d’avui. El coronavirus s'ha convertit en una crisi sanitària que ha desenvolupat en política, social, i sobretot econòmica. Realment el model econòmic modern funciona? En un sistema capitalista globalitzat en què tot depèn de les importacions i exportacions, ja que no som autosuficients, si es tanquessin absolutament totes les fronteres, que faríem? A més, les decisions emprades pels governs (cada un com ha volgut) han creat una dependència geogràfica que ha posat en dubte la Unió Europea. Una unió econòmica i política de 27 estats independents que ara mateix no s'aguanta p

Parlem d'una oda quan parlem de literatura i ens referim a una composició poètica del gènere líric que sol dividir-se en estrofes o parts iguals, uns poemes que sempre solen ser cantats per un cor. En música, l'oda és una composició musical de forma lliure, similar a una cantada. I com aquesta composició, lliure, hauria de ser la música femenina a tot arreu. En el món de la música, i com en tots els altres àmbits artístics en general, el gènere femení segueix tenint una manca de visibilitat important. I no és un problema de què el talent femení sigui menor al masculí, sinó de falta de consciència d'una societat amb un coneixement cultural imposat. Una societat que no ha tingut ni té la inquietud de voler conèixer allò que no li han ensenyat. Al llarg de tota la història el paper de la dona hi ha estat present tot i no aparèixer en els llibres d'història i menys en els llibres d'història de la música. Aquesta és la conseqüència d'una musicologia que no ha

Roba ampla i còmoda, cabells de colors cridaners, postura seria i una veu dolça. Així és com podem definir a la jove cantant que, amb només 17 anys, s'ha convertit en un fenomen de mases a escala mundial. Ella és Billie Eilish, i ja ha aconseguit superar les cent milions de visites a Youtube, destaquen “Bad gay”, “lovely” i “when the party's over”, a més a més de comptar amb quaranta quatre milions de seguidors a Instagram. Imatge del videoclip "Bad gay" La californiana (Los Angeles, 2001) va créixer en un ambient familiar artístic. La seva mare Maggie Baird, és actriu i el seu pare, Patrick O'Connell, músic i guionista. Però Eilish manté un lligam molt fort amb el seu germà Fineas O'Connell, amb el qual comparteixen professió i, actualment, gira per tot el món. Ell és cantant, compositor, productor musical i actor. Junts van compondre i produir l'àlbum d'estudi de debut d'Eilish, "When we all fall asleep, where do we go?", u

Placer Femenino és un documental necessari. Un documental que servirà d'inspiració a moltes dones i les enfortirà per lluitar per l'autodeterminació de la seva sexualitat. És l'últim treball que la directora suïssa Barbara Miller va presentar en la Setmana de la Crítica del Festival de Locarno (Suïssa). Està centrat en l'alliberació de la sexualitat femenina al segle XXI i creat arran del seu anterior projecte Voces Prohibidas (2012), el qual la va ajudar a descobrir que molt sovint les dones no són lliures d'expressar-se per por a la discriminació. Segons explica, "Hi va haver un cas a l'Índia fa cinc anys en què una jove va ser violada en grup, després la van deixar morir als carrers. Aquest incident la va estremir. I la va portar a voler descobrir quines estructures universals estan darrere del fet que les dones, fins i tot avui en dia, no poden celebrar el seu cos i la seva sexualitat lliurement i, si ho fan, en la major part del món són menyspre